Sovint no ens adonem del gran esforç que hi ha redere d' una pel·lícula, un curtmetratge, un anunci, o inclús radere d' una fotografia.
Tots aquests muntatges d' imatges requereixen una sèrie important de professionals en diferents àmbits darrere i moltes hores dedicades.
Tots els petits detalls fan un tot. En cada escena tot el que veiem està allà per una raó. TOT. Res està deixat a l' atzar. Des dels colors del vestuari, els angles, la inclinació, TOT té un perquè.
Tots els petits detalls fan un tot. En cada escena tot el que veiem està allà per una raó. TOT. Res està deixat a l' atzar. Des dels colors del vestuari, els angles, la inclinació, TOT té un perquè.
Les coses que s' han de tenir més en compte a l' hora de fer una activitat audiovisual són: els plans, els angles i la il·luminació.
Pel que fa al tipus de plans, els més comuns són els següents:
- ·Gran pla general (GPG):mostra una visió global de l'entorn per situar el conjunt dels elements. La figura humana pot o no aparèixer i en qualsevol cas queda difuminada com un element més de l'escenari. L'entorn és més important que la persona. Normalment té valor descriptiu, però pot adquirir un valor dramàtic quan es pretén destacar la petitesa d'un ésser en una multitud o enfront de la natura.
- ·Pla general (PG):Mostra un escenari ampli en el que s'incorpora una persona o grup de persones que ocupa un terç o una quarta part de l'enquadrament.
- Pla de conjunt (PC): Abraça un petit grup de persones. Interessa l'acció. La persona queda encaixada dins un espai, però amb prou marge de moviment.
- Pla sencer (PS): recull la figura humana en la seua totalitat, de cap a peus.(Els límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els peus).
- Pla americà (PA): mostra la figura humana des del cap fins als genolls o malucs. S' utilitzava sobretot als weterns per oferir la cara i el revòlver de l'actor.
- Pla mitjà (PM): Presenta la persona tallada per la cintura. Normalment s' utilitza per a focalitzar la reacció d' un personatge davant una realitat.
- Pla mig llarg (PML): Apareix la figura humana tallada a l' altura de la cintura.
- Pla mig curt (PMC): Apareix la figura humana tallada a l'altura del pit.
- Primer pla (PP): capta el rostre sencer d'una persona com a molt amb l' espatlla, o bé una part del cos humà.
- Primeríssim primer pla (PPP): mostra una part del rostre o del cos d' una persona tallat des de la barbeta fins al front.
- Pla de detall (PD): recull una petita part del cos humà (un ull, un nas, una orella...) o d'un objecte.
- Pla seqüència (PS): seqüència que es roda en una única presa, sense cap tipus de muntatge, directament i sense interrupcions.
Pel que fa als plans segons l' angulació de la càmera, hi ha els següents:
- Normal: la càmera enfoca a l'altura dels ulls.
- Picat: la càmera enfoca des de dalt.
- Contrapicat: la càmera enfoca des de baix.
- Zenital: pla fet des de dalt, mostrant una imatge a la vertical.
Aquesta imatge il·lustra els tipus de pla:
Aquest vídeo ajudarà a entendre tot el que he explicat:
LLUM:
La il.luminació té, a més a més del valor funcional, un valor expressiu o artístic. La il.luminació pot ser suau, i dona un aspecte amable, o dura, que pot resultar fins i tot amenaçadora. Normalment s'hi juga amb tres o quatre fonts de llum diferents per tal de donar un o un altre resultat.
Els tipus de moviment de la càmera varien segons l' efecte que es vulgui donar:
Quan es roda en càmera fixa, la càmera resta immòbil sobre un suport i enregistra tot allò que hi passa per davant. En els primers anys del cinema la càmera fixa era molt habitual en totes les produccions.
Quan la càmera no està fixa, distingim tres tipus de moviment: la panoràmica, el travelling i el moviment lliure.
La panoràmica: és el gir de la càmera sobre el seu propi eix. Pot ser horitzontal, vertical o oblicu. Generalment la panoràmica es fa servir per descriure un escenari o bé per relacionar elements de la mateixa escena però que no apareixen al mateix quadre.
El tràveling (travelling en anglès) és un moviment que desplaça la càmera d’un lloc a un altre, normalment sobre uns rails. Segons els moviments distingim entre tràveling lateral o frontal.
Parlem de tràveling lateral quan la càmera va movent-se lateralment, normalment seguint -des del costat- el moviment d’un personatge.
Parlem de tràveling frontal és quan la càmera es mou cap endavant o enrere: o bé seguint un personatge que es mou o bé apropant-s’hi o allunyant-se’n.
El tràveling circular és aquell en què la càmera gira en cercle al voltant del personatge.
El moviment lliure és quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret. Pot ser amb grua o sense grua (quan porta la càmera una persona a sobre).
Pel que fa a l' el·laboració d' un guió cinematogràfic, cal tenir en compte el següent:
El guió és un relat escrit del que passarà a la pel·lícula. Es desenvolupa un argument tenint en compte que tot ha de ser filmat, grabat i montat. El guió són els diàlegs, les escenes, les seqüències, i una descripció molt detallada del que els actors faran en escena.
Les etapes per a escriure un guió són les següents:
-Sinopsis
-Guió literari o continuitat dialogada
-Guió tècnic.
Pel que fa a l' estructura del guió, aquest es divideix en seqüències, que són com els actes d' una obrade teatre. Cada seqüència porta un encapçalament que indica el lloc i el moment en que es desenvoluparà. La seqüència es subdivideix en escenes. Cada escena comprèn un o varis plans, rodats en el mateix ambient i amb els mateixos personatges.
L' estructura en sí, però, no té normes objectives. És a dir, cada director, productor o guionista decideix què és necessari que consti en el guió.
Un guió pot començar així:
<<Seqüència 1a: Entrada a la UAB. Exterior. Dia>>. Això vol dir que la primera seqüència es rodarà a l' exterior de la UAB, durant el dia.
Cada vegada que es canvia el lloc des d' on es rodarà l' escena, o el temps-dia o nit-, es passa a una altra seqüència.
El guió d' una pel·lícula comercial, d' hora i mitja de duració, es composa d' unes cincuanta o setanta escenes.
L' "storyboard". Aquest és una sèrie de vinyetes , un dibuix detallat de totes i cada una de les preses de la pel·lícula. Acompanya al guió i és una eina de suma utilitat en el moment del rodatge, ja que ajuda als directors i cineastes a visualitzar les escenes. Gràcies a l' "story board" el director pot desglossar i segmentar la seva filmació sense seguir estrictament l' ordre lògic de la trama.
Aquest és un exemple d' un "storyboard":
Em fa gràcia perquè a casa els meus veïns graben anuncis constantment, i alguna vegada que he anat a veure com ho feien he vist "storyboards", i realment són molt útils. Sovint porten petites anotacions al peu de la pàgina. Sembla mentida tota la feina que porta fer una grabació que a simple vista sembla tan senzilla i com si qualsevol ho pugués fer.
|














