LLUMS, CÀMERES, ACCIÓ!

Sovint no ens adonem del gran esforç que hi ha redere d' una pel·lícula, un curtmetratge, un anunci, o inclús radere d' una fotografia.

Tots aquests muntatges d' imatges requereixen una sèrie important de professionals en diferents àmbits darrere i moltes hores dedicades.


Tots els petits detalls fan un tot. En cada escena tot el que veiem està allà per una raó. TOT. Res està deixat a l' atzar. Des dels colors del vestuari, els angles, la inclinació, TOT té un perquè.

Les coses que s' han de tenir més en compte a l' hora de fer una activitat audiovisual són: els plans, els angles i la il·luminació.

Pel que fa al tipus de plans, els més comuns són els següents:

• ·Gran pla general (GPG):mostra una visió global de l'entorn per situar el conjunt dels elements. La figura humana pot o no aparèixer i en qualsevol cas queda difuminada com un element més de l'escenari.  L'entorn és més important que la persona. Normalment té valor descriptiu, però pot adquirir un valor dramàtic quan es pretén destacar la petitesa d'un ésser en una multitud o enfront de la natura.

• ·Pla general (PG):Mostra un escenari ampli en el que s'incorpora una persona o grup de persones que ocupa un terç o una quarta part de l'enquadrament.

• Pla de conjunt (PC): Abraça un petit grup de persones. Interessa l'acció. La persona queda encaixada dins un espai, però amb prou marge de moviment. 

• Pla sencer (PS): recull la figura humana en la seua totalitat, de cap a peus.(Els límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els peus).

• Pla americà (PA): mostra la figura humana des del cap fins als genolls o malucs. S' utilitzava sobretot als weterns per oferir la cara i el revòlver de l'actor.

• Pla mitjà (PM): Presenta la persona tallada per la cintura. Normalment s' utilitza per a focalitzar la reacció d' un personatge davant una realitat.

• Pla mig llarg (PML): Apareix la figura humana tallada a l' altura de la cintura.

• Pla mig curt (PMC): Apareix la figura humana tallada a l'altura del pit.

• Primer pla (PP): capta el rostre sencer d'una persona com a molt amb l' espatlla, o bé una part del cos humà. 

• Primeríssim primer pla (PPP): mostra una part del rostre o del cos d' una persona tallat des de la barbeta fins al front.

• Pla de detall (PD): recull una petita part del cos humà (un ull, un nas, una orella...) o d'un objecte.

• Pla seqüència (PS): seqüència que es roda en una única presa, sense cap tipus de muntatge, directament i sense interrupcions.

Pel que fa als plans segons l' angulació de la càmera, hi ha els següents: 

• Normal: la càmera enfoca a l'altura dels ulls.

• Picat: la càmera enfoca des de dalt.

• Contrapicat: la càmera enfoca des de baix.

• Zenital: pla fet des de dalt, mostrant una imatge a la vertical.

Aquesta imatge il·lustra els tipus de pla:

Aquest vídeo ajudarà a entendre tot el que he explicat: 

LLUM:

La il.luminació té, a més a més del valor funcional, un valor expressiu o artístic. La il.luminació pot ser suau, i dona un aspecte amable, o dura, que pot resultar fins i tot amenaçadora. Normalment s'hi juga amb tres o quatre fonts de llum diferents per tal de donar un o un altre resultat. Els tipus de moviment de la càmera varien segons l' efecte que es vulgui donar: Quan es roda en càmera fixa, la càmera resta immòbil sobre un suport i enregistra tot allò que hi passa per davant. En els primers anys del cinema la càmera fixa era molt habitual en totes les produccions. Quan la càmera no està fixa, distingim tres tipus de moviment: la panoràmica, el travelling i el moviment lliure. La panoràmica: és el gir de la càmera sobre el seu propi eix. Pot ser horitzontal, vertical o oblicu. Generalment la panoràmica es fa servir per descriure un escenari o bé per relacionar elements de la mateixa escena però que no apareixen al mateix quadre. El tràveling (travelling en anglès) és un moviment que desplaça la càmera d’un lloc a un altre, normalment sobre uns rails. Segons els moviments distingim entre tràveling lateral o frontal. Parlem de tràveling lateral quan la càmera va movent-se lateralment, normalment  seguint -des del costat- el moviment d’un personatge. Parlem de tràveling frontal és quan la càmera es mou cap endavant o enrere: o bé seguint un personatge que es mou o bé apropant-s’hi o allunyant-se’n. El tràveling circular és aquell en què la càmera gira en cercle al voltant del personatge. El moviment lliure és quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret. Pot ser amb grua o sense grua (quan porta la càmera una persona a sobre). Pel que fa a l' el·laboració d' un guió cinematogràfic, cal tenir en compte el següent: El guió és un relat escrit del que passarà a la pel·lícula. Es desenvolupa un argument tenint en compte que tot ha de ser filmat, grabat i montat. El guió són els diàlegs, les escenes, les seqüències, i una descripció molt detallada del que els actors faran en escena.  Les etapes per a escriure un guió són les següents:  -Sinopsis -Redacció novel·lada o tractament -Guió literari o continuitat dialogada -Guió tècnic. Pel que fa a l' estructura del guió, aquest es divideix en seqüències, que són com els actes d' una obrade teatre. Cada seqüència porta un encapçalament que indica el lloc i el moment en que es desenvoluparà. La seqüència es subdivideix en escenes. Cada escena comprèn un o varis plans, rodats en el mateix ambient i amb els mateixos personatges. L' estructura en sí, però, no té normes objectives. És a dir, cada director, productor o guionista decideix què és necessari que consti en el guió. Un guió pot començar així: <<Seqüència 1a: Entrada a la UAB. Exterior. Dia>>. Això vol dir que la primera seqüència es rodarà a l' exterior de la UAB, durant el dia. Cada vegada que es canvia el lloc des d' on es rodarà l' escena, o el temps-dia o nit-, es passa a una altra seqüència. El guió d' una pel·lícula comercial, d' hora i mitja de duració, es composa d' unes cincuanta o setanta escenes. L' "storyboard". Aquest és  una sèrie de vinyetes , un dibuix detallat de totes i cada una de les preses de la pel·lícula. Acompanya al guió i és una eina de suma utilitat en el moment del rodatge, ja que ajuda als directors i cineastes a visualitzar les escenes. Gràcies a l' "story board" el director pot desglossar i segmentar la seva filmació sense seguir estrictament l' ordre lògic de la trama. Aquest és un exemple d' un "storyboard":  Em fa gràcia perquè a casa els meus veïns graben anuncis constantment, i alguna vegada que he anat a veure com ho feien he vist "storyboards", i realment són molt útils. Sovint porten petites anotacions al peu de la pàgina. Sembla mentida tota la feina que porta fer una grabació que a simple vista sembla tan senzilla i com si qualsevol ho pugués fer.

A l' hora de filmar....

VÍDEO PRESENTAT A L' AULA

Aquest és el vídeo que vam realitzar l' Alba Ferrer, Carina Romero, Alba Ramírez i jo, Xènia, i el vam presentar davant de la classe.

http://www.youtube.com/watch?v=owhvvHsbU9Y&feature=youtube

La veritat és que va costar molt de fer. En primer lloc perquè els vídeos s' havien de canviar de format perquè sinó no es podien obrir. En segon lloc, perquè no és fàcil posar-te en contacte amb l' escola i que la direcció i altres professors i alumnes tinguin temps per tu per a respondre a preguntes. En tercer lloc perquè hi quèpiga tot el que cal posar al vídeo en tres minuts aproximadament, i en quart lloc per a coordinar la veu grabada i la imatge i fer tot el muntatge. 

Cal dir, però, que tot i ser un procés llarg i haver-hi dedicat moltes hores, el resultat és positiu i estem contentes del treball realitzat, i jo personalment m' ho he passat bé fent-lo perquè el tema de filmar i fer muntatges i grabacions m' agrada.

VÍDEO CREAT PER MI

Aquest vídeo ha estat creat per mi. He triat com a tema "Kanakuk", que és el nom dels campaments als quals hi vaig a l' estiu. El que menys m' ha costat a l' hora d' el·laborar-lo ha sigut triar les imatges. Però m' ha costat saber com passar-lo a format mp4 per a poder penjar-lo, i tampoc m' ha resultat fàcil escollir entre les moltes opcions d' editar que té aquest programa. He après que les fotos surten borroses perquè són de mala qualitat. Aquesta pràctica m' ha servit per a conèixer millor les utilitats d' aquest editor de vídeos i m' ha agradat provar i experimentar el que costa fer un vídeo o un pas de diapositives que sembla tan fàcil a simple vista però que és tan complex i requereix molt de temps.

Una experiència amb les TIC

La meva experiència amb les TIC fins ara està bastant limitada.

Pel que fa l' escola de primària, disposaven de pocs recursos tecnològics. Els més usats eren el ràdiocaset, el CD, els ordenadors en els passadissos, i també els de l' aula d' informàtica. El projector també era emprat, sobretot durant els dies de pluja en els que no es podia sortir al pati i llavors anàvem a una sala gran on ens posaven una pel·lícula. Si no recordo malament, en una classe hi havia una pissarra digital, però s' utilitzava només en casos ocasionals.

A l' institut, no va canviar molt. Recordo que a l' aula d' anglès hi havia una pissarra digital, tot i que ens feia gràcia utilitzar-la perquè la vèiem com la gran novetat, però a l' hora de la veritat era poc útil perquè no era molt còmode d' utilitzar, costava molt escriure-hi, i sempre es feia mala lletra i llavors no enteníem el que posava. També disposaven de projectors i ordenadors a l' aula d' informàtica i a la biblioteca, i a l' últim institut al que vaig anar l' any passat,  els nois de 4t d' ESO van començar a utilitzar els ordinadors en moltes assignatures en lloc dels llibres de text. Més d' una vegada em vaig quedar observant l' ús que en feien, i estava clar que ni la meitat de la classe estava atent. Molts estaven mirant pel·lícules, escoltant música, o connectats a les reds socials.


Per tant, podem veure que quan jo era més petita les noves tecnologies no eren molt utilitzades, però mica en mica s' estan introduïnt més i més a l' aula i a la societat en general i sembla que no marxaran. Simplement es van modificant i millorant. Des del meu punt de vista, l' ordinador només s' hauria d' utilitzar a les aules d' informàtica i poc més, perquè voluntàriament o involuntàriament, sempre hi haurà alumnes que en facin un mal ús. També crec que les pissarres elèctriques haurien de complementar les pissarres normals, però mai substituïr-les.

Espais Wiki

Els espais wiki són força innovadors I s’ utilitzen cada vegada més en la nostra societat, per exemple, per a fer treballs en grup.

Aquests consisteixen en espais web que poden ser editats per vàries persones a la vegada a través d’ Internet. És a dir, permet editar, crear, borrar o modificar un mateix document, per exemple, entre més d’ una persona al mateix moment des d’ ordinadors diferents.

Per tant, aquest sistema és molt útil I cada vegada és més emprat sobretot pels estudiants que han de fer treballs cooperativament.

Molts dels wikis conserven l’ historial de canvis que permet recuperar fàcilment qualsevol estat anterior I anul·lar les modificacions, I inclús permeten veure qui ha efectuat els canvis.

Un espai wiki té moltes utilitats. Pot ser utilitzat com a diari, per a crear un diccionari virtual, compartir documents de treball, etc.

En conclusió, els espais wikis permeten compartir informació i editar-la contínuament entre diferents persones a la vegada de forma còmoda I agradable si es dominen les noves tecnologies amb certa habilitat.

Les noves tecnologies i els adolescents

Com es pot veure en aquesta vinyeta, el nen està tan pendent del vídeo joc que no es dóna compte del llibre que té al costat, al qual els seus pares li han posat un xaleco reflectant per veure si el veu.

Això ens vol mostrar que l' ús de les noves tecnologies està bé sempre i quan sigui regulat. Està molt bé fer-ne'n ús, sempre i quan no es deixi de banda les formes tradicionals de passar el temps, estudiar, etc com ara els llibres.

Cal que els pares tinguin control i sàpiguen regular quin ús fan els seus fills sobre la televisió, vídeo jocs i Internet perquè sinó arribarà un punt en que sel's hi pot anar de les mans i no sabran controlar la situació, com passa en aquest còmic.

Com buscar informació per Internet?

 “El que busca, troba”-diu la dita. Però el que sap com buscar troba el que necessita ràpidament sense pèrdua de temps ni esforç.

Moltes vegades, tenim dates límits per entregar treballs i per tant necessitem una informació per un dia determinat, per això és important saber com localitzar de la forma més ràpida i precissa la informació que necessitem.

Hem d’ intentar escriure paraules (conceptes) molt determinades, és a dir, poc generals, per tal d’ obtenir la inforamció que volem més ràpidament. Per exemple, si vull buscar informació sobre un cotxe determinat com per exemple, un Ferrari, en lloc de cercar la paraula “cotxe”, cercaré la parula “Ferrari”, ja que així no em donaran tantes opcions d’ entrades i no hauré dins de buscar dins de la categoria de “cotxe” el terme “Ferrari”. Per tant, el millor és ser tan específic com es pugui.

Podem utilitzar signes de puntuació per ser més precissos en una búsqueda:

Si volem que certes paraules surtin forçosament en els documents resultants, posarem un signe “+” davant d’ aquestes. Per exemple, volem buscar les paraules xocolata, cacao, i Índia. Doncs posarem: +xocolata +cacao +Índia.

En cas de volerbuscar una frase sencera, haurem de posar-la entre cometes, perquè no busqui el significat de les paraules independentment, sinó del sentit sencer de la frase. Per exemple, si volem buscar un refrany com: Per maig, cada dia un raig. Ho buscarem així: “Per maig, cada dia un raig”.

També podem exculir les pàgines que continguin certes paraules posant un signe “-“ davant d’ aquesta. Per exemple, +xocolata +cacao –Índia.

Cal assegurar-se sempre de que la informació obtinguda provingui d’ una font segura i de confiança. Sempre que no es tingui una convicció del que ens diu una web, és recomanable acudir a altres pàgines web per a acabar-ho de confirmar.

Fins aquí alguns consells sobre com buscar i trobar informació a Internet.

Recomano que si disposeu de temps, consulteu aquesta pàgina web, que explica molt ben detalladament el procediment de com buscar informació per internet i varis conceptes relacionats.

http://www.links.org.ar/weblinks/buscar.pdf